L'historia aquesta és
De aquell desesperat ser
Del qual les esperances es van esfumar
L'historia aquesta és
De aquella persona
En la que els sentiments es van inmolar
I rere la toxicitat s'amagava
Aquella perduda ànima
Rere cruel màscara de toxines
Aquell ser en vida es mantenia
Els seus fidels amics
Amb una coraça li parlaven
Mes de res servia el ferro
Contra el verí humà
Un a un
Poc a poc
Tots
Es van allunyar
Encara un quedava
Que s'esforçava en dialogar
"Ei, hem de parlar"
"¿Vols xerrar una estona?"
Dia rere dia
Aquest fidel amic
Mai es va voler rendir
I amb paciència
El verí es començava a desfer
Estava a prop
Ja veia al seu amic
Ell va resultar ser l'antídot
Per aquell destrossat esperit
Foto: Pau Picornell Segura
Me lo tradujeron, no entiendo el catalán ;)
ResponderEliminarMe gusta, es trágico, pero tiene un mensaje positivo: siempre, siempre, hay quien nos tiende una mano. A veces la mano es de quien menos lo esperamos.
Buen poema, xiqueta :)